Editorial Alpha
Deixa’t sorprendre per la col·lecció Bernat Metge
Aquest novembre arriben a les llibreries dos nous títols d'Editorial Alpha: Els Lusíades, de Luís Vaz de Camões, i les Converses d'emigrats alemanys, de Johann Wolfgang Goethe. Amb aquests dos llibres, l'editorial reprèn la publicació de la col·lecció «Clàssics de Tots els Temps», que ara es presenta amb un disseny completament nou i un plantejament ajustat a les necessitats de la nostra època.
Arquimedes de Siracusam (Siracusa, segle III aC), matemàtic de llengua grega.
Marc Tul·li Ciceró (Arpinum, 106 aC - Formia, 43 aC) fou polític, filòsof, i un dels més importants escriptors i oradors de Roma.
Nascut en el si d'una família sacerdotal de Judea lligada a la monarquia dels Asmoneus. El seu pare, Maties, era sacerdot a Jerusalem. Flavi Josep, com ha historiador jueu, en el seu poble i en els afores era molt valorat i important per la seva gran tasca en aquells temps.
Va participar en la Primera guerra judeoromana (66-73). Sota l'imperi de Neró fou tramès a Roma per negociar l'alliberament de sacerdots empresonats. Tot i que en un principi ell també va ser empresonat, aviat va quedar lliure gràcies a la intervenció de Popea, esposa de l'emperador. L'any 67 fou tramès pels governants jueus a Galilea com a governador per defensar la regió de l'exèrcit romà encapçalat per Vespasià. Assetjat a Jotapata (Yodfat), va haver de rendir la guarnició i Josep va ser fet presoner. Fou conduït davant de Vespasià i li vaticinà que aviat esdevindria emperador. L'any 69, efectivament, després de les convulsions derivades del derrocament de Neró, el Senat va reconèixer Vespasià com a emperador, i Josep fou alliberat. Es va mantenir pròxim a Tit, fill i hereu del nou emperador, i amb ell va participar al setge i saqueig de Jerusalem.
L'any 70, morta la seva dona durant el setge de Jerusalem, es casà amb una altra dona jueva, capturada pels romans. La dona el deixà i l'any 70 es va casar amb una tercera dona, amb la qual tingué tres fills, dels quals només Flavi Hircà (Flavius Hyrcanus) va sobreviure a la infantesa. L'any 75 es divorcià i es casà amb una quarta dona, jueva també, de qui tinguè dos fills més: Flavi Just (Flavius Justus) i Simònides Agrippa.
Sempre sota la protecció dels Flavis, l'any 71 s'establí a Roma, li fou atorgada la ciutadania romana i prengué el nom de Titus Flavius Josephus, en honor als seus patrons. També li fou concedida una pensió i allotjament. És a Roma on redactà les seves obres.
(Arezzo, 1305 – Arquà, 1374)
Historiador grec del segle V aC.
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) fou un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que fou nadiu d'Hispània, que fou deixeble de Corneli Alexandre Polihistor i que fou llibert d'August que el va nomenar com a cap de la biblioteca Palatina
L'autor llegendari de la Ilíada i l'Odissea.
Honoré de Balzac (Tours, 1799 – París, 1850) és un dels més grans novel·listes de totes les èpoques.
Jaume Pòrtulas (Barcelona 1949) és catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona des de 1992. Ha treballat sobre el món grec arcaic (Píndar, Arquíloc; darrerament, també Homer), tragèdia (Eurípides, sobretot) i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya.
(Frankfurt del Main, 1749 – Weimar, 1832), el clàssic per excel·lència de les lletres alemanyes, tot i que sol ser considerat l’escriptor més representatiu de la seva època, sempre va seguir camins personals, sovint ben allunyats de les tendències literàries del moment.
Joseph Conrad és el pseudònim de Józef Teodor Konrad Nałęcz Korzeniowski (Berdičev, actual Ucraïna, 1857 – Bishopsburne, Anglaterra, 1924), escriptor en llengua anglesa.
Luís Vaz de Camões (Lisboa, 1525-1580) és el més gran poeta de Portugal i un dels més alts personatges del Renaixement europeu. Humanista, navegant, gran aventurer, historiador i galant enamorat, resumí en la seva pròpia vida, agitada i contradictòria, l’experiència de tota la generació posterior a les proeses dels descobridors.
Mikhaïl Iúrievitx Lérmontov (Moscou, 1814 – Piatigorsk, 1841) destacà inicialment com a poeta romàntic amb composicions com ara «La mort del poeta», que li valgué l’exili al Caucas, perquè hi acusava l’alta societat russa de complicitat en la mort en duel d’Aleksandr Puixkin. Incorporat en un regiment militar, va viure en primera fila els enfrontaments entre les forces russes i els pobles caucàsics que es resistien a sotmetre’s al tsar. Cap a la fi de la seva breu vida, escapçada per un duel, va fer un pas important cap al realisme amb l’obra Un heroi del nostre temps, construïda a partir de cinc relats hàbilment entrellaçats i centrada en un personatge desenganyat, perennement insatisfet, capaç d’alternar les màscares de l’amant romàntic i del cínic impenitent. Aquest llibre, irònic i punyent, que és una peça clau de la literatura russa en el pas del romanticisme al realisme, va obrir camí, amb la seva penetració psicològica, a autors com Dostoievski i Tolstoi.
Un dels poetes elegíacs i mitològics més grans i més divertits de la Roma antiga.
Plató, el més important dels filòsofs de l'antiguitat
És el nom que es dóna actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del segle II aC). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres. Es considera que el text que se li atribueix fou escrit al segle I o II dC. La Biblioteca és una mena de resum de la mitologia grega i constitueix una de les fonts més completes i més útils sobre el tema.
Ruf Fest Aviè (Rufus Festus Avienus) o simplement Aviè fou un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del segle IV.
Va néixer a Volsinii, fill suposadament de Musoni (identificat com a descendent de Gai Musoni Ruf, un filòsof estoic amic d'Apol·loni de Tiana, que va viure al segle I), i fou procònsol per dues vegades (potser d'Àfrica el 366 i 367). Es va casar amb una dama anomenada Plàcida i va tenir diversos fills, un dels quals es deia Plàcid.
Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.
Editorial Alpha (c) 2010
